Creedme o en el seu nom original Unbelievable és una sèrie basada en fets reals que es pot veure a la plataforma Netflix. En vuit capítols s’explica la tragèdia de Marie, violada al seu apartament mentre dorm, i la feina de dues detectius per descobrir l’autoria d’una tanda de violacions que segueixen la mateixa pauta. Aquest és el punt de partida de la trama. (més…)
És un tema de deformació professional, per això m’apunto a molts newsletters i em dono d’alta a webs per rebre ofertes publicitàries. Així estic informat de les novetats dels seus serveis, ofertes i també em permet veure i fer un anàlisis ràpid del que anomenem “Creativitats”. En aquest cas mailings.
Del darrer mail que he rebut d’un site d’ofertes de feina veig que hi ha un equilibri discutible entre ofertes i mera publicitat. M’explico. Jo vull rebre ofertes de feina en relació a les preferències introduïdes, però resulta que en la totalitat del mail hi ha: 11 ofertes laborals, 15 informacions de cursos, 1 banner d’un centre de formació a distància i un altre banner d’una companyia d’assegurances. Per acabar, en un espai lateral hi ha també informacions de tres serveis de pagament de la mateixa pàgina de Borsa de treball. Si sumem dóna: 19 publicitats contra 11 possibles feines. Ara parlo de quantitats. Igual que no totes les ofertes de treball em poden interessar és cert que potser un curs (relacionat) pot ser molt útil per accedir a una suposada feina. Però en definitiva crec que el balanç informació – promoció és millorable.
Dos coses més per finalitzar. És un servei gratuït, matís important. I dos, amb humor, el subject del mail podria ser “Daniel, los cursos y promociones relacionadas con el trabajo que buscas en Barcelona” 🙂
Hi ha coses curioses en això del Twitter. Una de les que m’he trobat és el cas de comtes que creixen de manera vertiginosa en número de seguidors i amics en qüestió d’hores. Ho veig quan rebo un avís per mail de que s’han fet seguidors d’uns dels meus comtes. En el correu s’informa de quants followers i amics té el perfil que et segueix. Faig click per veure què twiteja el subjecte en qüestió i sorpresa. En minuts ha multiplicat per 10 els amics i la gent a qui segueix. No mola oi? Aquesta captació massiva, a cascoporro em sorprèn i em fa enrere. Així no es fan els “amics” i “seguidors” home! O potser sí?
És una obvietat que viatjar va molt bé per obrir la ment, conèixer realitats diverses i relativitzar el lloc d’on un procedeix. Dit això, una petita llista de coses que m’han agradat a Islàndia. A part queda el paissatge, la natura , la gent i moltes altres coses. Islàndia és un bon destí per passar les vacances si t’agrada caminar, fer excursions, anar amb 4×4 per camins apartats, etc..
Avui és dia 19 d’Agost, i si no he estat una mica despistat, que tot pot ser, constato que no hi ha “notícia de l’estiu“. Altres anys n’hi ha hagut. Es tracta d’informacions light, una mica inversemblants, sorpresives. De repent tothom en parla i ocupen pàgines i pàgines de diaris en absència de notícies més consistents.
Però aquest any no. El que més s’hi assembla és que l’estafador Madoff la té petita, però crec que és més que res enveja. 🙂
Igual passa amb la “cançó de l’estiu“. Quina és? Qui la canta? On s’amaga Georgie Dann? Això no pot ser. Es perden les tradicions.
Entre això i que ara resulta que més del 40% dels missatges de twitter son “cháchara inútil” no anem bé. Serà per culpa de la crisis? Fa massa calor? 😉
Estic sorprès d’haver descobert que la retolació del nou Hospital Intitut Universitari Dexeus ha guanyat un premi Laus de disseny. Sorprès, ja que creia que no era precisament un bon exemple. La troballa ha estat fruit de la petita recerca previ a escriure el post. Qui haurà fet la retolació? Doncs la resposta de l’autoria és l’estudi de Claret Serrahima. I sembla ser que els entesos en certifiquen el treball.
Jo pensava que la senyalització en un espai com és un hospital havia de complir unes normes (no escrites) de claredat, senzilleza i facilitat de lectura. En definitiva abandonar qualsevol pretensió estilística.
Doncs no. Mola més tallar el text, jugar amb diferents tamanys en el rètol i provar diferents alineacions! Proposo aplicar el mateix disseny als prospectes de les medicines que dispensin, receptes, històries clíniques i material quirúrgic.
El nou hospital és de l’arquitecte Ramon Sanabria.