Select Page
La Comic Sans entra dins l’escola!

La Comic Sans entra dins l’escola!

És habitual que trobem la famosa tipografia Comic Sans en tot tipus de documents. Certament la seva utilització està molt estesa, tot i ser una tipografia absolutament menyspreuada pels dissenyadors gràfics. Jo mateix com a dissenyador no l’ha he usat mai em sembla. Buscant una mica per internet un pot veure tot tipus de pàgines que en parlen malament i webs anti Comic Sans. És lògic!

L’ordre del dia del comité de direcció on treballava, presentacions de tot tipus, avisos, diplomes, infografies … qualsevol informació pot esser víctima d’aquesta tipo. No fa gaire, el trofeu de la Copa del Rei va ser gravat amb aquesta lletra…

Ara puc afegir un nou capítol en aquesta penosa història, i em toca de ben aprop! Els meus fills estan aprenent a llegir amb Comic Sans! Aaarg!! A l’escola fan exercicis amb una pissarra electrònica, mouen lletres, construeixen frases i juguen amb paraules. Segurament per desconeixement i perquè aquesta font està instal·lada per defecte en els Pc’s és la escollida. Quina pena!

Per evitar qualsevol tipus de seqüela (aquí et pots imaginar les pitjors perversions i cataclismes del món mundial) en el seu desenvolupament prepararé un CD amb unes 20 tipografies variades i les portaré a l’escola.

La Comic Sans ha entrat dins l’escola però la foragitarem!! 🙂

Tornen els posts desprès de l’estiu

Desprès de l’estiu poc a poc tornen els posts en els blogs de gent apreciada. Que bé! Us passo la referència de Visualpanic (Lali) i de Batega (en Josep). Aquest darrer torna poc a poc a la vida online (què és aixo?) desprès d’un parèntesis bastant off. Seguiu-los!

Pel que fa a aquest blog a veure si en el nou curs que comença hi escric més, que sinò em temo que haurè de repetir curs 😉

Pere Estela i Llopis. Qui matina, domina

Coincidint amb la Diada de Sant Jordi la llibreria Gaudí de Reus ha editat un nou punt de llibre dedicat al nostre besavi, Pere Estela i Llopis.  Com bé s’explica en el blog de la llibreria, no es tracta només de recordar un avantpassat. La seva figura ens permet apropar-nos al paper dels impressors, enquadernadors i llibreters en els moviments socials i culturals de finals del segle XIX i començaments del XX.  En podeu saber més llegint l’article que Natàlia Borbonès va publicar al diari El Punt.

Si sou de Reus o dels voltants, aneu a la llibreria demà  i compreu un llibre. Segur que us donen un punt!