Explica n’Elena Neira en un article a Business Insider que a Netflix estan preocupats pel fet que els subscriptors dediquen “massa” temps a decidir quina pel·lícula, sèrie o documental consumir del seu catàleg.
Per això sembla ser que aviat hi haurà l’opció que la plataforma presenti uns continguts de manera aleatòria. L’objectiu d’aquesta nova opció seria reduir l’estona que anem fent scroll amunt i avall fins a trobar una opció que desitgem consumir. Aquest lapsus de temps fins que entrem en un contingut és problemàtic per Netflix.
Hi ha dos motius pels quals és crític. En primer lloc pel risc de que l’usuari abandoni la plataforma i vagi a buscar entreteniment a una altra banda. En segona instància, ja que no es computa dins el paràmetre d’usuaris per hora de consum, la mètrica clau per mesurar la fidelització de consumidors.
Què fa que els subscriptors no entrin a mirar un contingut?
Diu l’autora que en gran part és degut a la fatiga de decisió. Ens costa triar entre tantes opcions, no resulta psicològicament agradable o còmode. Sobretot després d’un dia on ja hem pres una quantitat ingent de decisions (algunes purament banals, d’altres més determinants) i el coco ja està cansat.
Psicòlegs com Barry Schwartz o Roy Baumeister han estudiat aquest fenomen. I estic segur que tu que llegeixes aquestes línies et resulta familiar la situació.
Podríem transportar aquesta qüestió a altres àmbits, on també ens poden resultar familiars. Un passadís del supermercat on triar entre 40 tipus de cereals o una pàgina web on hi ha tantes opcions i menús de navegació que ens atabalem.
Jo penso que també en aquesta fatiga de decisió hi intervé l’economia. Fem una estimació o predicció del temps que hem d’invertir per conèixer totes les opcions que tenim a l’abast, i calculem el benefici suposat de fer una elecció informada, que tampoc és garantia de satisfacció. Per exemple, anem a un restaurant amb molt bona reputació i la carta té 200 plats. Llegir tot el menú suposa invertir un temps que prefereixo estalviar fent una elecció a l’atzar. La diferència de satisfacció entre un plat i un altre no és suficient incentiu per dedicar 20 o 30 minuts a llegir cada una de les opcions disponibles.
Aquesta inversió de temps de retorn dubtós, més haver de fer l’enèsima tria del dia enfonsats en el sofà davant la pantalla és una conjunció nefasta per Netflix.
Per acabar, cal afegir que la interfície a vegades tampoc ajuda. Un mando a distància pot ser relativament pràctic per saltar de canal en la tele convencional, però per interactuar i explorar en profunditat el catàleg de Netflix resulta feixuc. Per no parlar de fer una cerca textual, lletra per lletra.
Sens dubte era molt més fàcil triar la poma, que a més a més tenia l’atractiu de fruita prohibida.