Select Page

Creedme o en el seu nom original Unbelievable és una sèrie basada en fets reals que es pot veure a la plataforma Netflix. En vuit capítols s’explica la tragèdia de Marie, violada al seu apartament mentre dorm, i la feina de dues detectius per descobrir l’autoria d’una tanda de violacions que segueixen la mateixa pauta. Aquest és el punt de partida de la trama.

De què va la sèrie Unbelievable

Marie és una noia molt jove, menuda, eixuta i marcada per una biografia plena de families d’acollida, serveis socials i desgràcies. Entre els fets que s’intueixen del seu tortuós periple vital és demolidor saber que fins i tot l’han alimentat amb menjar de gos.

La violència a la qual es sotmesa pel violador continua més tard quan la policia (dos homes que ronden els cinquanta anys) investiga el seu cas. Sobre les seves espatlles els inspectors de la localitat americana de Lynnwood hi depositen el pes de la incredulitat, els dubtes, la inoperància i tot un sistema on el relat de la víctima és escrutat buscant inconsistències, errors i contradiccions. Tot això porta a Marie a una situació emocional i social límit. Hi ha un moment on no li queda més remei que assentir i confessar que tot ha estat una agressió fingida, inventada…

Com deia la sèrie es basa en fets reals, molt ben explicats en anglès en un article que pots llegir a ProPublica ( False rape accusations, an unbelievable story). Aquesta feina periodística va ser reconeguda amb un guardó en els prestigiosos premis Pulitzer dels Estats Units, que també es fan ressó de l’estrena de la sèrie. Et recomano per això no llegir-ho abans de veure la sèrie per poder gaudir millor del relat visual i per comprovar posteriorment fins a quin punt és fidel la recreació als personatges i fets reals.

Kaitlyn Dever en el paper de Marie

Kaitlyn Dever en el paper de Marie

Les actrius de Unbelievable fan una feina excel·lent, en especial Kaitlyn Dever en el paper de la jove Marie, i les dues detectives del cas, Toni Collette i Merritt Wever. En el primer capítol, Marie, la víctima, és quasi bé omnipresent en tots el plans i sempre és creïble en la seva austeritat mostrant sentiments.

Trailer oficial de Unbelievable


Com explica molt bé en la seva crítica de La Vanguardia Pere Solà, hi ha molts detalls que posen de manifest una mirada respectuosa i punyent en aquesta estrena de Netflix. Per començar el primer capítol està del tot dedicat a la víctima i a la seva duríssima experiència, però no hi ha ni una escena truculenta ni que exposi el personatge de Marie gratuïtament. Ja són prou durs els fets mostrats que no cal cap artifici ni veure a la víctima nua, ni músiques melancòliques ni res de tot això, simplement se’ns intenta plasmar la veritat d’una víctima prescindint de recursos típics o adornaments cinematogràfics. Aquesta manera de fer recorda en alguns moments el format documental però sense ser-ho.

No cal dir que es nota la mà de les dones (Susannah Grant, Ayelet Waldman, Lisa Chodolenko,…) que encapçalen el projecte en la direcció i en el guió de la sèrie. Susannah Grant n’és la directora.. Podeu esbrinar més detalls de l’equip de Unbelievable me en els llocs habituals que parlen de series com Film affinity.

La sèrie acaba bé. Des d’un punt de vista televisiu, narratiu i sense perdre de vista que és un producte comercial. En les darreres escenes el diàleg (quan per fí es connecten els personatges) entre Marie i la inspectora Karen Duvall és molt emocionant i toca ben fondo a dintre nostre, sembla que per finalment tot encaixi i la llum guanya la partida a la foscor i el mal.

Inspectores protagonistes

Inspectores protagonistes

Un final que podria ser diferent

Però segur que acaba bé? El final dolç i arrodonit de Unbelievable és sota el meu punt de vista una llàstima. Penso que cap violació pot acabar bé i els fets explicats a la sèrie no són una excepció, per això el punt final és una mica decebedor. M’haguera agradat més un punt i coma, transmetre la idea de que queda molta feina encara per fer, que les ferides no sempre es tanquen i cicatritzen del tot, obrir el zoom a altres realitats, una pinzellada qualsevol per deixar l’espectador no tan congraciat i satisfet, un toc agredolç per seguir alertes.

Tot i que Unbelievable m’ha agradat molt i la recomano amb èmfasi, precisament per què connecta amb la realitat actual de violència masclista, el #MeToo, la Manada i tants altres casos, el fet de presentar un final particular per Marie tant positiu i concloent talla la connexió amb altres dones. I és que encara hi ha moltes Marie pel món, o fins i tot es podria dir (si jo fos una dona) que Marie som totes.

Has vist els 8 capítols de Unbelievable? Quina és la teva opinió del final?