L’any 2010 vaig començar a escriure aquesta nota pel blog. L’he retrobada ara que estic traient la pols a Clickultura.com i remenant coses. De fet, m’he proposat insuflar vida a aquest espai, que no és res més que escriure amb certa regularitat.

Això és tal qual el que esbossava fa 10 anys.

En un escrit relativament recent dels seus Alertbox, Jakob Nielsen parla d’un dels elements més comuns a Internet, els login i pasword i fa una reflexió qüestionant el perquè s’oculten els caràcters quan introduïm la contrasenya. Emmascarar els caràcters que formen la contrasenya fa que sigui més fàcil cometre errors (no veiem què escrivim!), i va en detriment de la seguretat que teòricament vol reforçar. En última instància, ens fa perdre business, negoci.

Distorsionar la contrasenya es fa també perquè sempre s’ha fet, com moltes altres coses, que per habituals no les posem en dubte, perdent una oportunitat per millorar-les. M’interessa especialment aquest punt, ja que és en definitiva de què va el disseny. Resoldre problemes. I detectar problemes (necessitats, serveis, errors, oportunitats,…) és també una part fonamental.

Ara torno a ser el jo actual. Hola!

Amb sorpresa veig que el link a l’article segueix funcionant correctament. Per altra banda diria que no ha canviat gaire, o molt poc, la manera d’identificar-nos en entorns digitals en comparació a altres aspectes d’internet.

Potser han de passar 10 anys més per identificar-nos amb un altre tipus de procediment.

Estaré atent als canvis i convoco (al meu jo del futur) a tornar aquí i explicar-ho.