El turisme és foc, que pot arrasar o convertir en cendra tot allò per on passa i nosaltres aprenents de faquir. Com a professionals del turisme fem una màgia perillosa amb elements que no sempre acabem de controlar del tot.
Ja ho sabíem, encara que a vegades fem veure com que no, ens agrada pensar que podem dominar-ho mentre insuflem oxigen a les flames.
Millor una mica de gas (el més familiar) que no vessar directament litres de benzina diuen alguns, com quan enmig d’un gran incendi forestal els bombers calen foc a determinades zones per lluitar amb igualtat d’armes contra la devastació. D’això en diuen foc tècnic.
Està clar que a l’altra banda del que seria un turisme responsable, i altres adjectius relativament bons, hi ha els piròmans declarats, els que practiquen una manera de fer que deixa simplement terra cremada en temps rècord.
Aquests mai en tenen prou i en la seva visió capitalista sempre cal més de tot. Més turistes, més vols, més places hoteleres, més carreteres, més despesa, més serveis,… més flama i combustió!