La manera com es mostren i dibuixen les tipografies a la web està canviant. Des de fa un temps s’estàn ampliant les tècniques i sistemes de fer-ho d’una manera efectiva i segurament més definitiva.

Fins fa no gaire, per mostrar un titolar amb una tipografia no inclosa per defecte en el sistema, els dissenyadors generàvem una imatge, i un cop ajustada de colors i pes (podia ser un jpg o gif), la implementàvem a la nostra web.

Aquesta manera de fer presenta grans inconvenients, ja que tot plegat pesa molt (imagina una web on tots els títols son gifs o jpg) i sobretot fa impossible que els cercadors puguin llegir la imatges. Aquest darrer punt és fonamental de cara a donar a conèixer el nostre site. Si no t’indexa, i bé, Google, no existeixes, no hi ha negoci possible. També usar imatges d’aquest tipus per emular el text és un gran problema davant de canvis o si volem generar un contingut dinàmic.

Alternatives actuals

En aquest escrit de Visualpanic, Com usar noves fonts online, podeu tenir una bona visió de les tècniques més o menys actuals (preneu en pinces això d’actuals, eh?!) per no utilitzar imatges (gif, jpg, png). També, amb més detall, trobareu molt bona informació en aquest altre post de Smashing Magazine: Rich typography on the web techniques and tools. I més també en l’article Real web type in real web context de A List Apart.

Podem agrupar les opcions en dues categories
Tècniques substitutives,  que d’alguna manera emulen la font desitjada.
sIFR, P+C DTR, Cufón, Typeface.js, Facelift, SIIR, sIFR Lite, Dynamic Text Replacement (DTR), PHP Image Replacement, FontJazz,

Tècniques inclusives (oferides com un servei o llicència d’utilització). Anexen la font que volem mostrar als estils i còdi de la pàgina.
Typotheque, Kernest, Typekit, FontDeck

La millor opció

De totes les possibilitats jo em decanto per l’ús de tipografies Open Type per incloure la font (CSS @font-face) per d¡ferents motius.
No intenta imitar o reemplaçar res, És la font original!
Gran varietat de fonts a escollir de les cases de tipografia
Edició en Css com un altre element més. No afegeix gaire codi extra a la web i dóna les opcions d’estil directament.
Regles d¡us aprovades per W3C.

Alguns punts millorables.
Compatibilitat browsers. No tots els browser en permeten la visualització (cal tenir la font alternativa de sistema pensada )
Pes fitxers tipos.otf. Al tractar-se de la tipografia otf inclou tots els glifs (). No es pot fer la càrrega d’aquells caracters que necessitarem exclusivament.

Futur

Està clar que la gran diversitat de maneres de mostrar les tipogarfies online no perdurarà, o millor dit, alguna d’elles s’extendrà per convertir-se en standard i la resta quedaràn com a residuals. No forçosament serà la millor la que guanyi. Hi haurà altres factors, però principalment seràn factors tècnics.

Jo aposto per la utilització de @font-face en un escenari de compatibilitat en la majoria dels browsers. En aquest moment tots els dissenyadors que fan feina online hauràn de dominar els estils CSS perfectament, per ajustar la tipo. Sinò aquesta tasca la faran els maquetadors / programadors, amb la pèrdua de control sobre el disseny que a vegades pot suposar. També, i aquí espero fallar 100% en la predicció, la relativa facilitat d’aplicació de @font-face omplirà la web de sites amb uns bonics h1 pintats amb la Comic Sans!!! 😉