No entraré en detalls de com es calculen ni res d’això. Només us vull deixar un parell de referències, potser no tant conegudes com les eines que proporciona Facebook o Google.

Klout
S’autoproclamen l’ estàndard de la influència. Join Klout to discover your influence and compare with others you may know diuen.
En el seu site pots veure els gràfics de la teva evolució en aspectes com True Reach, Network Impact o Amplification. També comparar els registres amb els d’altres usuaris y saber en quins àmbit Klout et considera com influent.

PeerIndex
El seu lema és Understand your social capital.
Sembla una eina que una vegada registrat estigui més enfocada a mirar als altres i no nomes al nostre perfil, al nostre melic.  Així doncs, es pot veure els grups on s’ha afegit el teu perfil i monitoritzar totes les teves conexions. PeerIndex menciona Autoritat, Activitat i Audiència com a paràmetres fonamentals que acaben donant el valor final o PeerIndex.

Per fer les captures de pantalla he posat com a model el compte de Twitter de @_Viajar.

No related posts.

Hem rebut una altra vegada l’avís de l’escola: Polls! El mateix paper, amb les mateixes advertències i consells, però cada vegada més desdibuixat. És el que passa amb la fotocòpia de la fotocòpia de la fotocòpia. Farem cas i aplicarem els remeis antipolls, farem prevenció, però està clar que l’èxit no està garantit. Potser guanyem ara aquesta batalla, però la guerra em temo que està perduda!

Tot això dels polls em fa pensar amb el spam. Oi que s’assembla?? Una vegada i una altra, sempre fa acte de presència una comunicació no desitjada, un mail, un missatge SMS al nostre telèfon,… El darrer al meu mòbil deia “Tus datos bancarios se han modificado correctamente“. Que catxondos!!! Doncs això, que un ja pren mesures preventives, però els spammers insisteixen, i tornen. Clar que els ho podríem posar més difícil. Perquè encara hi ha qui reenvia mails amb tots els destinataris a la vista, obre tots els correus que entren a la bústia o navega per pàgines dubtoses. Els facilitem un bon ecosistema. Per altra banda també crec que les “autoritats” tipo ISP’s podrien fer algo més, oi? Tant clamar contra la pirateria i del correu brossa no diuen ni mu.

No related posts.

No related posts.

No related posts.

No related posts.

No related posts.

Pictofy.com és un blog sobre icones i recursos gràfics que fa ja temps que he engegat conjuntament amb la Lali Masriera i el Josep Mª Rosell. No té cap més pretensió que recopilar el que ens sembla interessant i compartir-ho amb els altres. Tant podreu trobar icones per descarregar, com vectors, alguna tipografia i la referència d’alguns dels autors d’aquests materials. També tenim un comte twitter on anunciar el que es va publicant. De moment ho fem en anglès, però la veritat és que de text n’hi ha poc. El que prima per damunt de tot és la imatge. Les aportacions són benvingudes.

No related posts.

Fins fa no gaire, per mostrar un titolar amb una tipografia no inclosa per defecte en el sistema, els dissenyadors generàvem una imatge, i un cop ajustada de colors i pes (podia ser un jpg o gif), la implementàvem a la nostra web.

Aquesta manera de fer presenta grans inconvenients, ja que tot plegat pesa molt (imagina una web on tots els títols son gifs o jpg) i sobretot fa impossible que els cercadors puguin llegir la imatges. Aquest darrer punt és fonamental de cara a donar a conèixer el nostre site. Si no t’indexa, i bé, Google, no existeixes, no hi ha negoci possible. També usar imatges d’aquest tipus per emular el text és un gran problema davant de canvis o si volem generar un contingut dinàmic.

Alternatives actuals

En aquest escrit de Visualpanic, Com usar noves fonts online, podeu tenir una bona visió de les tècniques més o menys actuals (preneu en pinces això d’actuals, eh?!) per no utilitzar imatges (gif, jpg, png). També, amb més detall, trobareu molt bona informació en aquest altre post de Smashing Magazine: Rich typography on the web techniques and tools. I més també en l’article Real web type in real web context de A List Apart.

Podem agrupar les opcions en dues categories
Tècniques substitutives,  que d’alguna manera emulen la font desitjada.
sIFR, P+C DTR, Cufón, Typeface.js, Facelift, SIIR, sIFR Lite, Dynamic Text Replacement (DTR), PHP Image Replacement, FontJazz,

Tècniques inclusives (oferides com un servei o llicència d’utilització). Anexen la font que volem mostrar als estils i còdi de la pàgina.
Typotheque, Kernest, Typekit, FontDeck

La millor opció

De totes les possibilitats jo em decanto per l’ús de tipografies Open Type per incloure la font (CSS @font-face) per d¡ferents motius.
No intenta imitar o reemplaçar res, És la font original!
Gran varietat de fonts a escollir de les cases de tipografia
Edició en Css com un altre element més. No afegeix gaire codi extra a la web i dóna les opcions d’estil directament.
Regles d¡us aprovades per W3C.

Alguns punts millorables.
Compatibilitat browsers. No tots els browser en permeten la visualització (cal tenir la font alternativa de sistema pensada )
Pes fitxers tipos.otf. Al tractar-se de la tipografia otf inclou tots els glifs (). No es pot fer la càrrega d’aquells caracters que necessitarem exclusivament.

Futur

Està clar que la gran diversitat de maneres de mostrar les tipogarfies online no perdurarà, o millor dit, alguna d’elles s’extendrà per convertir-se en standard i la resta quedaràn com a residuals. No forçosament serà la millor la que guanyi. Hi haurà altres factors, però principalment seràn factors tècnics.

Jo aposto per la utilització de @font-face en un escenari de compatibilitat en la majoria dels browsers. En aquest moment tots els dissenyadors que fan feina online hauràn de dominar els estils CSS perfectament, per ajustar la tipo. Sinò aquesta tasca la faran els maquetadors / programadors, amb la pèrdua de control sobre el disseny que a vegades pot suposar. També, i aquí espero fallar 100% en la predicció, la relativa facilitat d’aplicació de @font-face omplirà la web de sites amb uns bonics h1 pintats amb la Comic Sans!!!

No related posts.