Interessant reflexió de la gent de 37signals en el seu blog. No és millor aprendre dels èxits que no pas fixar-se tant en els errors?
Perquè no intentar esbrinar amb més deteniment les claus de les accions que han acabat sent exitoses. I és que, és cert que potser es sobrevalora l’error com element per adquirir coneixement. Aquesta és una questió plena de matisos, de tonalitats de gris.

I abans que res. Com definir el que és error i el que acaba resultant un éxit. Com es medeix adequadament. No tot es pot mesurar amb variables booleanes  (sí/no).  Un error d’avui condueix a l’èxit demà. Però podria ser a la inversa, oi? Així doncs, la discusió no s’acaba mai!

Aquest és el post original (en anglès) de 37signals. El seu blog és molt recomenable, la veritat!!

No related posts.

L’any 2009 es celebra l’any del cèlebre naturalista britànic Charles Darwin ja que ara fa 200 anys del seu neixement i 150 desde la publicació del llibre L’Origen de les Espècies. Aquesta obra és fonamental per explicar la teoria de l’evolució i la coadaptació.

En motiu de la efemèride Jorge Wagensberg escriu a La Vanguardia (2009 01 04) un interessantíssim article titulat “Selección natural, selección cultural”. En ell escriu…

Lo inerte se selecciona por su estabilidad, lo vivo por su adaptabilidad y lo culto por su capacidad para seguir construyendo conocimiento. En otras palabras: lo que no es estable no persevera, lo que no es adaptable no sigue vivo y lo que no crea conocimiento queda aparcado en la historia de la cultura.

La darrera afirmació és la que m’ha fet pensar en el món d’internet. Sembla extreta d’un d’aquests decàlegs per tenir èxit online (vendes, posicionament amb SEO, alt nombre de visites, etc…) I és que és així, allò que realment aporta valor a l’usuari és el que al final perdura, o si més no, aconsegueix captar l’interès durant un cert temps. Parlar de perdurar en el context online no és del tot apropiat… Per altra banda, tot allò que és mera còpia, que està repetit, que no aporta novetat interessant, finalment acaba per ser oblidat per sempre més.

Per acabar, vull recomenar el llibre de Jorge Wagensberg “Si la naturaleza es la respuesta, ¿cuál era la pregunta?“. Es tracta d’un llibre d’aforismes realcionats amb el món de la ciència, el coneixement, la cultura,… En recordo un que aproximadament deia així: Una gasela no cal que corri més que el lleò. El que li cal és còrrer més que les altres gaseles.

No related posts.