Avui 27 de setembre és el Dia Mundial del Turisme. Coincideix també amb el 13 aniversari de Google, però aquest és un altre tema. Si mirem la web de la World Tourism Organization (UNWTO) el lema de la celebració és: Linking cultures. Connectar pobles, afavorir l’intercanvia d’idees, etc… Les celebracions de la jornada es fan a Egipte.
Pots veure tot una sèrie de videos referents al tema a comte oficial de UNWTO a Vimeo.
En el llibre “Gratis, el futuro de un precio radical“, el seu autor, Chris Anderson (us sona allò del Long Tail?), fa un bon anàlisis de les diferents tipologies del que envolta el concepte de gratis. Ho situa en el context de la economia amb un breu repàs històric de la gratuiïtat. La part més interessant del llibre però, on hi ha més xixa per mi, és quan es parla de gratis en l’àmbit online actual. Per Chris Anderson la gratuïtat és quasibé inherent a lo digital.
Si es digital, antes o después será gratis. En un mercado competitivo, los precios caen hasta el coste marginal. Internet es el mercado más competitivo que el mundo haya visto nunca, y el coste marginal de las tecnologías que lo sustentan -procesamiento, envío de datos y almacenamiento – cada año se acerca más al coste cero. Lo gratuito no es sólo una opción sino algo inevitable. Los bits quieren ser libres.
Llavors qui paga la festa?! Doncs en el llibre es mostren diferents estratègies per obtenir ganàncies tot i oferir productes o serveis per zero euros. Són models de negocis (50 exemples en la part final del llibre) enginyosos agrupats en tres categories.
Subsidis creuats directes. Per exemple regalar telèfons mòbils i cobrar per el consum de trucades.
Mercats trilaterals o bilaterals (un tipus de client paga per l’altre). Podria ser regalar continguts i cobrar per tenir accès a la informació dels consumidors a terceres empreses.
Freemium (Alguns clients subvencionen als altres). Aquest ja és molt conegut. Per posar un cas, donar accés gratis a fer una galeria d’imatges online i cobrar per espai extra i features (Flickr).
Títol: Gratis, el futuro de un precio radical
Autor: Chris Anderson
Editorial: Tendencias (Urano)
Preu: 19 euros
ISBN: 978-84-93691-0-8
Podeu baixar el llibre en format audiobook gratis en un zip. Els mp3 són en anglès.
I accedir a notes i fonts de l’autor en un pdf.
Parlen del projecte de Rodalia.info en un article de La Vanguardia i n’expliquen les característiques. Es a dir, que s’utilitza via Twitter per compartir informació sobre l’estat del servei de Rodalies i els Ferrocarrils de la Generalitat. I ho fa amb major celeritat que els llocs o sites oficials. Això si que sembla un bon projecte 2.0!
Rodalia.info és un projecte de Pimpampum.net i Roger Melcior.
Interessant reflexió de la gent de 37signals en el seu blog. No és millor aprendre dels èxits que no pas fixar-se tant en els errors?
Perquè no intentar esbrinar amb més deteniment les claus de les accions que han acabat sent exitoses. I és que, és cert que potser es sobrevalora l’error com element per adquirir coneixement. Aquesta és una questió plena de matisos, de tonalitats de gris.
I abans que res. Com definir el que és error i el que acaba resultant un éxit. Com es medeix adequadament. No tot es pot mesurar amb variables booleanes (sí/no). Un error d’avui condueix a l’èxit demà. Però podria ser a la inversa, oi? Així doncs, la discusió no s’acaba mai!
Aquest és el post original (en anglès) de 37signals. El seu blog és molt recomenable, la veritat!!
Un esquema dels diferents estadis que es succeeixen per lograr una bona conversió i un bon rendiment en una acció de marketing online . La conversió significa convertir clicks en clients, o en visitants que finalitzen un procès donat (alta d’usuari, omplenar un formulari, realitzar una compra, solicitar informació, etc…)
Jo veig 4 passos primordials
Impressionar
Vol dir captar l’atenció, generar una impressió en el visitant. Si és positiva millor, és clar. Ser capaç de fixar i retenir l’atenció es indispensable per poder explicar el nostre missatge posteriorment.
Informar
Proporcionar la informació oportuna que encaixa amb el tipus o perfil del visitant. Oferir les característiques i arguments. Discurs narratiu estructurat. Argumentació comercial.
Convèncer i motivar
Introduïr aquells elements que causen una emoció positiva i ajuden a contruir una voluntat. Articular un motiu en base a sensacions que justifiqui una decisió.Conforma la part més subjectiva del procès.
Crida a l’acció
Impel.lir a la realització d’una acció determinada explicitant-la clarament. Fes click
L’any 2009 es celebra l’any del cèlebre naturalista britànic Charles Darwin ja que ara fa 200 anys del seu neixement i 150 desde la publicació del llibre L’Origen de les Espècies. Aquesta obra és fonamental per explicar la teoria de l’evolució i la coadaptació.
En motiu de la efemèride Jorge Wagensberg escriu a La Vanguardia (2009 01 04) un interessantíssim article titulat “Selección natural, selección cultural”. En ell escriu…
Lo inerte se selecciona por su estabilidad, lo vivo por su adaptabilidad y lo culto por su capacidad para seguir construyendo conocimiento. En otras palabras: lo que no es estable no persevera, lo que no es adaptable no sigue vivo y lo que no crea conocimiento queda aparcado en la historia de la cultura.
La darrera afirmació és la que m’ha fet pensar en el món d’internet. Sembla extreta d’un d’aquests decàlegs per tenir èxit online (vendes, posicionament amb SEO, alt nombre de visites, etc…) I és que és així, allò que realment aporta valor a l’usuari és el que al final perdura, o si més no, aconsegueix captar l’interès durant un cert temps. Parlar de perdurar en el context online no és del tot apropiat… Per altra banda, tot allò que és mera còpia, que està repetit, que no aporta novetat interessant, finalment acaba per ser oblidat per sempre més.
Per acabar, vull recomenar el llibre de Jorge Wagensberg “Si la naturaleza es la respuesta, ¿cuál era la pregunta?“. Es tracta d’un llibre d’aforismes realcionats amb el món de la ciència, el coneixement, la cultura,… En recordo un que aproximadament deia així: Una gasela no cal que corri més que el lleò. El que li cal és còrrer més que les altres gaseles.
GWAP, Games with a purpose
Gràcies al Sergi Soler he conegut la figura de Luis von Ahn i el seu treball sobre computació humana. Entre d’altres coses Lous von Ahn és un dels precursors dels Captcha, aquests petits tests que són indexifrables pels ordinadors, just al contrari de les persones. Segur que n’has vist algun quan accedies a un registre online,…
Una altra de les seves fites és l’ESPgame. Aquest joc, dintre del grup del Jocs amb Finalitat (Games with a Purpose, o GWAP), reuneix unes premisses força interessants.
I quines aplicacions té això dels Jocs amb Finalitat? Per exemple seguretat, reconeixement d’imatges, computer vision, filtratge de contingut adult, etc… Aquí en teniu més informació (pdf).